Jo socialitzo, tu socialitzes, ell/a socialitza

Photo by Jordanhill Shcool

 

Fins que no m'he posat en sèrio a escriure, produir i comunicar algunes idees no he percebut la importància de ser curosa i respectuosa amb la producció intel.lectual de tercers. Potser deixadesa. Potser desconeixement.

Feltrero (2003) té un treball molt interessant sobre el software lliure i la producció i socialització del coneixement a la Xarxa. Planteja el tema de la situació de la propietat intel.lectual.

Però primer de tot, què vol dir socialitzar el coneixement? És el procés pel qual la persona aprèn, incorpora i fa seus els elements de la cultura del seu entorn¹. És la reproducció de nous coneixements, valors i pràctiques ajustats pels individus i grups socials a un context social i individual sempre en evolució².

Això vol dir que qui accedeix en aquest coneixement l’assumeix, se l’apropia, el (re)formula i així adquireix una capacitat participativa i crítica per una major interacció social.

Hi ha també qui parla d’economia del coneixement, posant més l’accent en la capacitat de generar coneixement tecnològic i d’aquí innovar constantment per a un mercat vigorós davant les exigències del consum³. Jo afegeixo, davant d’un mercat boig creant unes necessitats no reals.

Què comporta la socialització del coneixement? Una interacció tant dels recursos tradicionals que fins ara hem utilitzat (arxius, biblioteques...) com incorporar, si encara no s’ha fet, tot el ventall de recursos digitals.

I què passa amb la propietat intel·lectual? L’apropiació exclussiva i control de la informació, que sota l’argument de protecció de la propietat intel·lectual (PI) pot impedir els intercanvis d’aquesta socialització⁴.

Alguns Reptes que suggereixo:

• Sembla ser que gairebé tot es redueix i es converteix en valor econòmic. No perdre de vista els fonaments ètics i socials on es sustenta el coneixement.
  
  

• Buscar i trobar el punt d’equilibri entre la lliure difusió del coneixement i el respecte als drets d’autoria.

¹ Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Institut transdisciplinar d’Investigació avançada en Ciències de la Terra i de la Vida, on promou la socialització del coneixement i projecta els seus resultats a una investigació social prospectiva de caràcter evolucionista, 2012, http://www.iphes.cat/es/node/67 . Auspiciat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología.

^2,4 El software libre y la producción y socialización del conocimiento en la red: el problema de la propiedad intelectual. Roberto FELTRERO OREJA, Departamento de Lógica, Historia y Filosofía de la Ciencia, UNED, 2003.

³ Carlos Vogt, Secretário de Ensino Superior do Estado de São Paulo e Coordenador do Labjor (Universidade Estadual de Campinas - Unicamp). Revista iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad. http://www.revistacts.net/index.php?option=com_content&view=article&id=304:el-debate-socializar-el-conocimiento-la-utopia-indispensable&catid=19:debates&Itemid=37

Socialització del coneixement por Marta Digón se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.

Emergències

La societat d’avui pren moltes i diverses anomenades.  El món globalitzat ens porta a una nova societat emergent:

• societat de la informació (la transmissió de la informació com a font del poder)
• societat de la comunicació (amb mitjans de comunicació que no es tradueix necessàriament amb una comunicació democràtica)
• societat del coneixement (els I+D en el camp de la recerca cada vegada més preocupats per les retallades i crisi econòmica)
• societat en xarxa (en un món cada vegada més globalitzat i interconnectat)
• societat de l'aprenentatge (definició més inclusiva que les altres ja que engloba tots els àmbits i per a tota la vida).

Cadascuna d’elles responen a uns condicionants sòcio-històrics¹.

photo by MIKI Yoshihito on Flickr

En aquest moment emergent que estem vivint, m’agrada especialment el canvi d’usuari i d’ús que fem de les tecnologies. És el pas de l'usuari consumidor a l'usuari creador. Les TIC ja no són un supermercat on “consumim” eines o aplicacions. Tot el contrari. Som usuaris creadors. Creem, editem, compartim, experimentem, dialoguem, pensem, processem, interconnectem, ens especialitzem en un entorn continuament canviant.

El que és realment trencador que l’educació formal ja no és l’únic agent social on es centralitza el procés d’ensenyament i aprenentatge. Les TIC fan que l’estudiant del  s.XXI processi i apliqui la informació d’una manera i a un ritme diferent a altres èpoques de la història.

¹ Borges, F (2007). L’estudiant d’entorns virtuals [dossier en línia]. Digithum . Núm. 9.

UOC.

Emergències by Marta Digón is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported License.

Emocions

Emoticon Smile. Font: Wikimedia Commons

 

 

La meva experiència com a estudiant a la UOC és molt positiva. Les assignatures m’agraden i la metodologia e-learning encaixa del tot a les meves necessitats. És un ritme exigent i alhora molt gratificant.

 

Aquest curs vaig fer una recerca modesta de la relació existent entre les emocions i els contextos d’EVEA (entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge). La UOC, per entendre’ns, es defineix com un d’aquests contextos.

Tot i que hi ha poca literatura al respecte, i per tant poc coneixement en aquest tema, Rebollo (2008) planteja una línia d'investigació molt interessant sobre la relació de les emocions en contextos d'EVEA.

No m'entretinc en la metodologia i procediment de l'estudi (us adjunto l'article) però sí en les PRINCIPALS CONCLUSIONS d'aquest estudi (nivell universitari, modalitat b-learning).

1. Les emociones positives (orientació, alleujament, optimisme) han estat les més presents en l'aprenentatge en línia que les emocions negatives (tensió, desorientació, desesperació) en termes generals.

2. Els discursos emocionals en la comunicació online rebel·len tres funcions educatives bàsiques: consulta, seguiment i valoració. L’aparició d’aquest tipus de discursos en la interacció (alumnat-professorat) podria associar-se al desenvolupament de competències metacognitives per un aprenentatge autònom i reflexiu.

3. S’ha estudiat la relació entre aquestes tres variables: tipus d’interacció (consulta, seguiment o valoració), el tipus d’emoció que es genera i els agents (professorat i alumnat).

4. L'emoció abans de l'inici de l'aprenentatge en línia és por, inseguretat, incertesa (malestar emocional) en si assoliré o no les expectatives. A posteriori aquestes emocions es transformen: més seguretat en un mateix, o això no és el que m'esperava (certa frustració).

5. Emocions positives més presents:

• L’orientació com a emoció de recolzament i suport. D'aquí que el docent virtual hagi de desenvolupar aquesta competència emocional.
• Alleujament i optimisme
• Les emocions positives generen un sentiment d’empoderament (en tant en quant orgull i satisfacció): potencialitat per augmentar i fomentar la capacitat dels estudiants d’accedir i controlar els seus recursos propis per abordar òptimament el procés d’aprenentatge en línia.

6. Emocions negatives més presents:

• La preocupació-tensió
• La desorientació-confusió
• Per tant, cal estar atent i treballar aquestes competències emocionals per abordar la capacitat d’autorregulació emocional en entorns virtuals.

7. Emocions que es donen depenent del discurs emocional:

• Consulta (inseguretat i preocupació)
• Seguiment (orientació i tranquil·litat)
• Valoració (estímul, satisfacció, entusiasme i reconeixement)

 

8. La tassa d’abandonament i fracàs en entorns virtuals planteja la necessitat d’incorporar l’estudi de les emocions en relació amb l’aprenentatge en línia (com sorgeixen, quin paper juguen, de quina manera contribueixen al desenvolupament de competències, etc).

Dimensió emocional en EVEA por Marta Digón se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.

 

Fonts consultades:

Rebollo Ma, Garcia R, Barragán R, Buzón O, Vega L. Las emociones en el aprendizaje online. RELIEVE 14 (1): 1-23, 2008

Estic al núvol

Estic al núvol

Encara tinc la imatge d’anar amunt i avall o bé amb un disquet i/o CD o bé amb un pendrive USB. En els millors dels casos (documents) hi tenien cabuda sense dificultat. El problema es presentava quan volies guardar fotos de les vacances o algun documental o pel.lícula.

L'USB, al ser petit, tampoc podies enganxar-hi una etiqueta per descriure el seu contingut. O bé tenies molta memòria visual per saber que el pendrive de color taronja, per exemple, tenia guardat no sé quina foto o document o bé em carregava de paciència anant-hi provant fins a trobar el pendrive desitjat.

Us he descrit algunes de les debilitats de l'emmagatzematge USB en què m’hi he anat trobant. Però és el que hi havia.

El cloud o núvol permet l’emmagatzematge dels arxius que al llarg de la nostra vida (professional, laboral, acadèmica i personal) anem acumulant.¹

Algunes fortaleses² que gaudim del Cloud Computing són:

• Gratuïtat (núvol públic) , i per tant disminució costos
• Facilitat d'accés (nom usuari i paraula de pas)
• L'actualització de la infraestructura s'acostuma a fer de manera automàtica.
• Accesibilitat des de dispositius mòbils

Foto: Maui-Molokini-080727-46 to Raphaël Fauveau

Font: Fotopèdia, recolza les llicències de Creative Commons

I segurament el treball col.laboratiu és una de les grans possibilitats per treballar en equip i fer un aprenentatge conjunt.

I alhora també “estar al núvol” presenta algunes debilitats, com per exemple que cal una de connexió a Internet, i el tema de la privacitat. Al cap i a la fi les nostres dades són gestionades per uns tercers.

Notes autora:

¹ Això no treu que, de la mateixa manera que fem endreça de la roba que tenim a l’armari, també ho fem amb tot el material digital que anem generant durant els anys de producció. I no deixa de ser un exercici alliberador tot i que requereix certa disciplina

² Conclusions d'un grup de treball de la UOC (assignatura Fonaments Tecnològics de l'E-learning, juny 2013)

Aquesta obra de Marta Digón està gestionada a través d'una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported

M'estreno

Per fi m'hi he atrevit i és que ja tinc bloc.

Si no ho he fet abans és per mandra o pensant-me que no seria capaç o jo què sé quina història més.
Hi he estat pensant molt del perquè d'aquest bloc. Ho maduro una mica més i en una propera entrada explico millor les raons que em motiven a fer-ho.
De moment vaig fent i creant aquesta finestra que se m'obre al davant.
Salut!

Foto: Olga Berrios (llicència Creative Commons)