La societat d’avui pren moltes i diverses anomenades. El món globalitzat ens porta a una nova societat
emergent:
- societat de la informació (la transmissió de la informació com a font del poder)
- societat de la comunicació (amb mitjans de comunicació que no es tradueix necessàriament amb una comunicació democràtica)
- societat del coneixement (els I+D en el camp de la recerca cada vegada més preocupats per les retallades i crisi econòmica)
- societat en xarxa (en un món cada vegada més globalitzat i interconnectat)
- societat de l'aprenentatge (definició més inclusiva que les altres ja que engloba tots els àmbits i per a tota la vida).
Cadascuna d’elles responen a uns condicionants sòcio-històrics1.
 |
| photo by MIKI Yoshihito on Flickr |
En aquest moment emergent que estem vivint, m’agrada especialment
el canvi d’usuari i d’ús que fem de les tecnologies. És el pas de l'usuari consumidor a l'usuari creador. Les TIC ja no són un
supermercat on “consumim” eines o aplicacions. Tot el contrari. Som usuaris
creadors. Creem, editem, compartim, experimentem, dialoguem, pensem, processem,
interconnectem, ens especialitzem en un entorn continuament canviant.
El que és realment trencador que l’educació formal ja no és
l’únic agent social on es centralitza el procés d’ensenyament i aprenentatge.
Les TIC fan que l’estudiant del s.XXI
processi i apliqui la informació d’una manera i a un ritme diferent a altres èpoques
de la història.
1 Borges, F (2007). L’estudiant d’entorns
virtuals [dossier en línia]. Digithum . Núm. 9.
UOC.
Emergències by Marta Digón is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported License.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada